Creada el 20 d’octubre de l’any 1967

Sorgeix com a entitat cultural i recreativa amb el nom  d’Agrupació Segle XX. Fa les primeres activitats: xerrades, trobades i la Festa Major del Barri. La primera Junta serà presidida pel veí Joan Francisco Rigol.

Tot un grup de veïns/es construirà el local vell a la cantonada de la Plaça Segle XX amb Guillem de Muntanyans, i serà la seu de l’Associació de Veïns fins l’any 1995. Aquest local serà amb la Biblioteca Salvador Utset, els dos únics equipaments existents durant molts anys.

Aquesta primera fase durarà fins l’any 1973. Des de l’any 1973 fins l’any 1977 com a Associació no funciona i sorgeix l’Esplai Juvenil, integrat per veïns i veïns joves que realitzaran diferents activitats de lleure per a nois i noies. També serà un moment de trobades clandestines per a tractar el moment polític i de la necessitat de canvi.

El novembre de 1977, l’Associació de Veïns es torna a posar en marxa, aprovarà els seus primers Estatuts i una Junta i diferents Comissions de Treball. Serà presidida per la veïna Anna Maria Masachs.

En aquesta etapa, l’objectiu principal serà resoldrà els grans dèficits urbanístics (carrers sense asfaltar, manca de places i equipaments, de serveis...), per aquest motiu es fa un Pla d’actució de necessitats urgents que es farà arribar a l’Ajuntament perquè resolgui tots els dèficits i necessitats. Començen tot un seguit d’accions i reivindicacions per a afrontar els problemes.

L’Associació de Veïns també s’ha de consolidar i reforçar dins el mateix Barri i en el conjunt de la ciutat.

A més de les necessitats bàsiques, es planteja la necessitat d’acció col·lectiva i de fer barri. Per tant, es plantejaran activitats diverses de caràcter cultural i recreatives, es recuperà la Festa Major, dividida en dues part, el febrer amb la Festa de Sant Valentí i al maig amb la Festa Major.

Els diferents objectius es van consolidant, l’Associació es dóna a conèixer als veïns i serà un referent a la ciutat. S’integra a la Coordinadora d’Associacions de Veïns de Terrassa i es consolida com a interlocutor amb les diferents Administracions.

Comencen a urbanitzar-se alguns carrers, neteja d’espais (resultat de la crisi del tèxtil, moltes naus i espais romandran abandonats, bruts, plens de rates), urbaniztacions de places públiques, definició d’equipaments i serveis públics.

L’any 1979 es renova la Junta, presidida pel veí Salvador Pérez, es seguirà amb el Pla d’actuació i es faran propostes pel Pla d’Ordenació Urbanística de l’any 1983.  L’objectiu d’aquest, bàsicament, serà posar ordre i començar a traçar alguns espais per a futurs equipaments i espais públics.

L’Associació de Veïns participa en la posada en la constitució i posada en marxa de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT), que després membres de la Junta participaran en la seva Comissió Executiva i com a responsables redactors de la revista “Veïns”.

S’editarà un butlletí permanent, el “Bocamoll”, com a veu de l’Associació i dels veïns del  Barri.

Participa i col·laborà amb un grup de joves en la posada en marxa de la ràdio lliure Tse-Tse.

L’any 1995 s’inaugurà el Casal de Barri, la nova seu de l’Associació de Veïns i espai de trobada i activitats dels i pels veïns. També es posa en marxa l’espai soci esportiu. Aquests dos equipaments seran gestionats directament per l’Associació de Veïns.

L’any 2003 es participa amb diferents propostes en el Pla d’Ordenació amb propostes concretes de millorà i reducció dels espais industrials, amb l’objectiu de millorar i ampliar les zones d’habitatges públics i privats, d’equipaments i serveis, d’espais públics i sobretot amb un creixement controlat i amb criteris de sostenibilitat ambiental.

Als llarg d’aquests anys s’han urbanitzat les places dels Grups Santa Margarida, Paulina Pi de la Serra, del Terrassa Industrial, de la Llenzadora, Jover, Segle XX. S’ha posat en marxa el tram Sud del Parc de Vallparadís, la Biblioteca del Districte 3, l’Escola Sala i Badrinas i l’Arxiu Històric.

L’any 2007, hi ha un canvi en la presidència, que serà a càrrec del veí Joan Vives.

I s’ha fet un nou edifici on era l’antic local de l’Associació,  que complementa el Casal de Barri.

Encara ens queda un 20% de carrers per a urbanitzar, disposar de més equipaments, per tant, hem avançat però encara som l’únic barri inacabat.

Per tant, avui l’Associació de Veïns està perfectament consolidada i és el referent obligat de consulta i solució dels problemes, ajuda i col·laborà dins les seves possibilitats. És interlocutor entre els veïns i les Administracions i partícep de la millora del barri i del conjunt de la ciutat. És l’eina dels veïns, amb ells i elles per a fer un barri i una ciutat millor.

L’any 2017 es va celebrar els seus 50 anys, una gran fita i continuarem sent una eina pels i amb els veïns i veïnes, per anar avançant en la nostra qualitat de vida, on tots i totes, hem de ser, sense deixar a ningú pel camí.

 

El 16 de febrer de 2019, en Assemblea General Ordinària de socis i sòcies, va ser escollit president el veí Xavier Vives, començant una nova etapa. celebrarem els 50 anys, una gran fita, i continuarem sent una eina pels i amb els veïns i veïnes, per anar avançant en la nostra qualitat de vida, on tots i totes i hem de ser, sense deixar a ningú pel camí.

El Barri

A finals del Segle XIX, el barri del Segle XX era un espai de conreu on destacava el vell molí de l’Aiguacuït. A principis del Segle XX, algunes indústries es van ubicar al llarg de la Carretera de Montcada (des de la Rambla d’Ègara fins la Carretera de Rubí). Majoritàriament, eren indústries tèxtils, que aniran ocupant espais de conreu. Això va comportar l’aparició de les primeres vivendes a partir dels carrers Avinyó, Roger de Llúria, Pare Font i carretera de Rubí. Així va començar un creixement progressiu del barri, on indústries, habitatges i camps de conreu van conviure una relació permanent i de vegades complexe i difícil.

Al llarg de la dècada dels cinquanta del Segle passat, es va produir un augment considerable de la població i de construcció de blocs de pisos (serveixi d’exemple els grups de Santa Margarida, també anomenats del Camp del Mono), cosa que canvia el disseny residencial de vivenda d’una o dues plantes predominant fins aleshores.

Fins a mitjans de la dècada dels setanta del Segle passat, el desenvolupament urbanístic es farà en funció de les necessitats immediates, i no com a conseqüència d’una organització acurada i planificada de l’espai.

A partir de finals d’aquella dècada va començar un període en què com a mínim s’intentarà organitzar l’espai i desenvolupar un pla d’actuació que resolgui i afronti els problemes del barri: asfaltat, clavegueram, enllumenat públic, urbanització, neteja, equipaments públics...

El Pla General d’Ordenació de l’any 1983 intentarà racionalitzar i definir l’espai i la seva funcionalitat. En conseqüència, el sòl destinat a la indústria, a vivendes i a equipaments quedarà més definit.

A partir de l’any 1983 es produeix un augment en la construcció de noves vivendes com a conseqüència de l’alliberament de sól industrial. També s’inicia el desenvolupament d’alguns equipaments. L’espai que ha anat retrocedint com a conseqüència d’aquest desenvolupament és el de conreu.

L’any 2000 comença la revisió del Pla General d’Ordenació on el nostre Barri tindrà un paper important i específic, i els canvis previstos han de millorar-lo, transformant les zones industrials amb zones d’habitatge, equipaments i ampliació dels serveis.

L’any 2003 s’aprova el Pla amb la incorporació de tot un seguit de propostes de l’Associació de Veïns. El desenvolupament d’aquest Pla serà el gran debat al llarg dels propers anys i els nostres veïns i veïnes han tingut molt a dir. La mal anomenada “crisi interessada”, ha comportat un fre a les previssions del Pla, per tant, obliga a recuperar tots els temes pendents.

Cal tenir en compte, que d’una població estable a l’entorn dels 3.300 habitants des de l’any 1977 fins l’any 2005, s’ha crescut amb nova població a l’entorn de 6.500 habitants fins l’any 2015. Però cal tenir en compte, que l’objectiu en cada Pla, era atendre a criteris de sostenibilitat ambiental, això vol dir, creixer com a màxim a l’entorn de 8.000-9.000 habitants, garantir un equilibri entre l’espai disponible en relació als habitants. El nostre barri és el que té una superfície per habitant més baix i així s’ha de mantenir i garantir.

Un apartat que volem fer referència són els habitatges dels Grups Santa Margarida (també anomenat el camp del mono). Habitatges de promoció municipal però amb règim privat, habitats l'any 1954 per famílies provinents de la immigració de molts territoris de l'estat espanyol i Catalunya. Cent seixanta habitatges, per tant, serà un dels llocs amb més concentració de població i amb un tipus habitatge pel seu format, molt concret. Serà una de les Comunitats més grans del barri durant molt anys.

Funcionarà com un barri dins el barri durant molts anys, faran la Festa de Santa Margarida, prmoguda per la tenda de queviures Calsina. Faran una Festa Major i la placeta dels Grups Santa Margarida, tot i no estar urbanitzada i sense cap element, només alguns arbres, serà un espai de joc i convivència, així com els corralons interiors i l'anomenat torrent de Vallparadís (avui Parc), espai de jocs  i de grans batalles amb els veïns de Can Palet.

Ca paritr, per desgràcia, la patologia estructural del  de l'aluminosi, que s'haurà de fer front a la mateixa amb l'objectiu de garantir les condicions dels habitatges.

L'any 2001 els representants de la zona, s'integraran plenament a l'Associació de Veïns com a part important del barri, ja que tenia els mateixos dèficits i problemes que la resta del barri.

Els 50 anys d’història de l’Associació de Veïns.

La celebració dels cinquanta anys, ha de servir per a avaluar i veure la feina feta, recordar a totes les persones que d’una forma o altra han participat, col·laborat, aportat, ajudat, fet i dedicat una part de la seva vida al Barri i la ciutat.

Ha de servir per a retrobar-nos amb els inicis durant els anys seixanta del segle passat, quan un grup de veïns i veïnes posava en marxa l’Agrupació Segle XX, fèien el local vell amb el seu treball i esforç col·lectiu per a disposar d’un local social. Eren temps difícils políticament i socialment, i els barris tenien tot tipus de mancances: sense equipaments, carrers sense urbanitzar, torrents i espais oberts, locals abandonats... Això si, teniem la força de la gent que s’organitzava i feia les coses amb el convenciment de fer-les per a un bé comú i col·lectiu. Tenien clar que ho s’organitzaven ells i elles al marge de l’Administració o no tindrien res.

El sorgiment de l’Associació de Veïns el novembre de 1977, va ser la línia de continuïtat d’aquell espèrit i voluntat, veïns i veïnes disposats a millorar el barri i la ciutat amb la força del voluntariat disposat a donar contingut als nous equipaments i a les millores aconseguides, disposats a fomentar una vida social de relació i convivència entre els veïns i veïnes fomentant els nous valors de llibertat, solidaritat, col·laboració, participació, compromís, justícia social...

Aquests 50 anys han de servir de motiu per a veure on estem i on anem, per a recordar, sobretot a les persones i continuar avançant amb nous veïns i veïnes compromeses ja que sempre s’hauran d’afrontar nous problemes i noves situacions i caldra estar fortament organitzats i preparats col·lectivament, sobretot, per a aquesta “crisi interessada” que ha generat més pobres i mancances.

Al marge de les millores en equipaments, serveis, espais, zones verdes..., que han costat molt d’aconseguir, el més important ha estat i sempre serà que molts ho haguem fet possible i haver-nos conegut, relacionat i treballat junts, des del petit fins el més gran esforç, i per això volem agrair-vos a tots i totes, el vostre nivell de participació i col·laboració que ha fet un barri i una ciutat millor. Volem expressar un record especial per a tots aquells que ens han deixat definitivament, que serveixi d’agraïment i homenatge a tots i totes, esperant i desitjant que ho puguem fer durant molts anys més entre tots i totes, ja que aquesta és la nostra força com a barri i com a ciutadans i ciutadanes.

La llista de membres de les diferents Juntes des de l’any 1967, de col·laboradors/es amb les Juntes i el Bocamoll, de les Comissions de treball, és molt extensa i correm el risc de deixar-nos algú, per tant, tots ells i elles són part de la nostra història, del nostre llegat i del nostre agraïment i reconeixement més sincer, i del treball realitzat, moltes vegades anònim i desagraït i poc reconegut. Moltes gràcies a tothom.